De dotze hores que té es dia,
amb vós onze pensaré,
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia.
En veure puig o muntanya
o pellissa de pastor,
ja pens en sa meva amor
que habita dins sa muntanya.
Ja no farà cap cadena
com sa meva, cap Ferrer.
Jo sempre dic i diré,
ses hores que no et veuré,
si estàs bona, Magdalena.