Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1928
Volum
III
Altres cançons relacionades
Jo voldria que s’amor,
en tornar rallar de mi,
fos picada d’escorpí
en aquella ocasió
su adamunt s’escarpó,
i que li fes un cocó
tan enfondo i tan redó
com es pou de Son Marí.
De dotze hores que té el dia,
en vós onze pensaré;
tres quarts hi afegiré:
tant m’agradau, vida mia!
Jo et vaig enviar virtuts
i no les volgueres rebre:
tot lo món ha hagut de sebre
que mos hem desavenguts.
Tradicionari de Mallorca
