Oh cara de cànyom negre!
Oh llençol apedaçat!
No diguis mai d’es veinat,
que tu el dus damunt s’esquena.

Com es vetla vera-veu!
Com es vetla vera-santa!
Una fadrina, com canta,
supòs que té bona veu.

Es molins no fan rotlet;
jo d’això en duia la prima:
es qui sembra terra prima
i tardà se determina,
no pot coir gros esplet.