Vós sou la primera arrel
de qui em vaig enamorar,
i ara que no puc mudar
enc que caiguen trons del cel.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Constància. Fidelitat
Poble
Santa Margalida
Camp Semàntic
Cel, Passió i enamorament, Plantes, Trons i llamps
Mètrica
7a7b7a7b
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2403
Volum
I
Núm de pàgina
144
Altres cançons relacionades
Si dius que tu m’has deixada,
bram d’ase no puja al cel;
si hi puja no posa arrel:
vet-me-t’aquí aconhortada.
Jo me’n pren com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
i mai me veniu a veure.
Bartomeuet, vida mia,
coronat de diamant!
Lo meu cor t’estima tant!
Tu, lo que em vas enganant
o me véns amb traidoria.
Un pic cada quinze dies
lo meu cor t’està esperant.
Tradicionari de Mallorca
