Vós sou causa, bona amor,
de la meva mala sort:
quan veis es temps que ve tort
perque jo no arribi a port,
pregau que hi hagi maror.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Mar
Campanet
66
III
Un fadrí tot s’atolondra
festejant petit petit;
com ve devers mitjanit
demana si són les onze;
i llavò se mira s’ombra:
−¿Qualcú que m’haurà sentit?−
Ella li diu: −Oh, atrevit!
Per tu tenir es cos servit,
a mi em seria deshonra.
Mina da sa partió
de Pollença i Campanet;
Margalida, En Mateuet
te donaria es braç dret
per lo teu cor servar-ló.
Dau-li aigo amb una teula,
si no, amb tassonet d’or.
Oh, Toniet d’es meu cor:
cada hora et voldria veure.