Faç feina a un arenal
amb un àngel que mi guia.
No hi ha cap hora del dia,
pensant en vós, vida mia,
que ets uis no em facin canal.
Un amor tan principal
que us vaig dar i que us tenia,
i ara de cada dia
pens si me’n pervendrà mal.
A baix d’es vostro portal,
si hagués fundat un uial,
per mi vostro gust seria.
Me’n prendrà com lo bellveure
que de l’aire està privat.
Deis que estau enamorat,
però no em veniu a veure.
Plorant donaré entenent
que enyor mon pare i mu mare,
però enyor el meu compare
qui em dóna pena i turment.