Molt més m’estim jo segar
cent anys de civada prima,
que dins l’infern ’ver d’estar
es temps que el dimoni dina.
Pega fort a s’espadella,
i ses Boves li cauran,
i ets enamorats diran:
Quina és ella! quina és ella!
¿Saps què voldria tornar?
Ses calces que dus posades,
tan sols per esser tocades
de ta preciosa mà.