Un temps sa veinada em deia:
“En Tal te comana molt”.
I ara s’ha girat es solc,
cada qual per ell peleia.
Des que t’he deixat, amor,
no som tenguda alegria
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
Ara pensa i col•legeix
lo que jo t’explicaré:
¿quin instrument fa el fuster,
no l’empra el qui el dóna a fer,
i el qui el fa no se’n serveix,
i qui l’empra no coneix
si està malament o bè?
Un baül.