Vós m’heu robat i robau

Vós m’heu robat i robau
i vós sou la robadora.
El cor m’heu robat, senyora,
i l’ànima em pledejau.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Desig

Poble

Artà

Camp Semàntic

Anatomia, Desig, Jutges, Passió i enamorament, Virtuts

Mètrica

7a7b7b7a

Rima

Consonant

Versos

Núm de glosa

853

Volum

Núm de pàgina

Altres cançons relacionades

Vuit dies farà demà
que es meu cor no té alegria,
i sa que la m’ha de dar
viu lluny de la pagesia.

Si no venia, jo hi ‘nava,
no poria més estar:
tan fort era el meu penar
com lluny d’ella me trobava.

Aquella mà tan infada
de s’estimat, ¿què deu fer?
si un dia me ve bé
hi faria una passada.