Estimat, com jo veig s’ase
que vós solíeu menar,
corrents me’n vaig dins sa casa
perquè no em vegen plorar.
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.
Garrida, mala és l’ausència,
ses penes molt males són;
però es trebais d’aquest món
prenguem-los amb paciència.