Diuen que la voravia
que té un bec tan maleït.
Ja ho sé jo, que tenc un dit
amb tan mala sort ferit
que em turmenta nit i dia.
Rodaràs i rodaràs
i et recordaràs de mi,
però com vendrà la fi
en mon poder quedaràs.
Amb cadena forta i baula,
fieta, lligada estàs,
i d’aquí endavant sabràs
què cosa és donar paraula.