Cada dia en sortir es sol
gira s’esquena a sa lluna,
i veuràs s’ase d’En Pruna
que passeja es picarol.

Digau, hermosa sirena,
digau si em voleu bé o no.
De davant l’altar major
n’hi ha que tornen arrere.

Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.