Dia quatre de setembre
a Inca vaig voler anar
per veure sentenciar
un jovenet i llavò el va encendre.
Soldat som i no en reneg
de les milícies urbanes.
No ho som perque en tengui ganes:
ho som perque m’hi han fet.
Un moscard de pico-tico
’nava es vespres de visita
i se’n duien sa musica,
cantava i deia: “M’afico!
Veniu tots, darem un pico
an es que estan adormits,
i, si veis que fan grapades,
fugiu, i no aneu d’enfits!”