En pic que hi haurà cireres,
hi haurà fruita de més,
amb quatre-cents tarongers,
i mil i set-cents noguers
i cent rebolls de pomeres.
Ell no hi faltaran pereres,
reims, figues, aubarcoquers,
i per subaix d’es rosers,
hi huarà ses carxoferes,
violetes forasteres,
ramells vermells i pintats,
clavells blancs i encarnats
i flors de totes maneres.

Estava la móra
dins el moreral.
Hi va anar la mosca
per posar-hi mal.
La mosca i la móra.
-Ai, ¿Com estau,
polideta pastora;
ai, com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava la mosca
dins el mosqueral.
Hi va anar la beia
per posar-hi mal.
La beia, la mosca, la móra.
-Ai, ¿com estau,
polideta pastora;
ai, com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava l’aranya
a dins l’aranyal.
Hi va anar la vespra
per posar-hi mal.
La vespra, l’aranya, la beia, la mosca, la móra.
-Ai! ¿Com estau,
polideta pastora;
ai! com estau?
Que mon cor vos adora!-
Estava la vespra
dins el vespreral.
Hi va anar la taranta
per posar-hi mal.
La taranta, la vespra, l’aranya, la beia, la mosca, la móra.
-Ai! ¿Com estau,
polideta pastora;
ai! com estau?
Que mon cor vos adora!

Jo no som de Manacor,
jo som d’es terme de Petra.
Si el dimoni s’hi va retre,
però no m’hi retré jo!