Reparen a voler-mè
perque diuen que som vei,
i jo em trob com un clavell
que està a punt de badar-sè.
Qui de mi se riu una unça,
jo d’ell me ric un quintar;
i, per por de trabucar,
camín de pla i de punta.
Estimat, no tremoleu;
no tengueu por de guerrer,
que s’amor no mudaré
mentres vós no la mudeu.