Content estic com me crides;
senyal que m’has de mester.
Desperta’t, polit roser;
ja dormiràs de gener,
que fa ses nits més complides.

Na Porreta d’es Convent,
molts de pics la m’he mirada.
Barbareta agraciada,
tu ets un sol resplendent.

Terrola mandola,
jo el tenc de matar:
tu et menges ses figues
sense madurar.
Si fossen madures,
no en faria cas,
i ara que són verdes
malbé les me fas.
Terrola mandola,
jo et tomaré es nas.