¿Voleu que vos cont un pas
que se seguí dins Bunyola?
Sa pell va dir s’olla:
“Fé’t enllà, que no em macars”.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Bunyola
Artà
377
III
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta fort i piadós.
O el sol arrere és tornat,
o és sa lluna que és sortida,
o sou vós, perla garrida,
que llançau la claredat.
-¿On és Na Maria
que jo no la veig?
-Deu esser caiguda
dins es safareig.