Es natural d’es casar:
d’es dotze fins an es tretze;
perque, si els deixen passar,
s’al•lota ja torna lletja.
Debades me duis sa gerra,
que tanmateix no beuré,
i, si es berenar no ve,
me posaré a menjar terra.
Suara he vist un cabrer;
Jesús, que estic de contenta!
Si no ho és, ho representa,
la persona de mon bé.