Vós me mirau com a externa;
d’alegria me’n dau poca:
sa causa és que sa taverna
vós amau més que s’al•lota.
Tu te devies pensar
que d’enuig me moriria,
i més tost tenc alegria
d’ençà que te vaig deixar.
Ves-te’n si te’n vols anar,
que no et correré darrere!
No et bravegis de fenera,
que amb penes pots caminar.