Voldria que es qui m’escolta,
que d’amor s’arrendigués
i llavó s’infundigués
com s’era d’es bosc d’Escorca.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Malvolença
Selva
1152
III
Ja sé que diràs, después,
que no m’has volguda a mi,
i jo, tant d’anar i venir,
crec que també podré dir
que no he cobrat es camí:
cinquanta sous cada mes.
Sebastià,
coa de cà,
coa de moix,
escarabat coix.
Garrida, qui carro mena,
d’un traidor va acompanyat:
si l’enquantra descuidat,
o bé el mata o l’espenya.