Jesús, Josep i Maria,
jo no faç sinó plorar
com veig que me’n tenc d’anar
de sa teva companyia.
Mon pare, jo vos duc noves
com a pagès vertader.
Enguany és sortit plover
i serà un any graner
de metles i de garroves.
A mi me’n prendrà, estimada,
com a’s gat de Turixant,
que morí miulant miulant
mirant una sobrassada.