Sant Antoni és un sant vell,
es més vell que hi ha s’ermita.
Ell mos dóna pasta frita
i coques com un garbell.

Mu mareta,
au-me berenar,
que es corsaris vénen
i me n’he d’anar.

Que estàs de sana i vermeia,
careta de xerafí!
Ditxós serà aquell fadrí
que amb tu farà sa pareia!
Jo pagaria una oreia
que la poguesses fer amb mi:
jo pagaria una oreia…
de s’ase d’es meu padrí.