Voldria esser pegellida,
o si no, caragolet;
'niria ran ran paret
a ca teva, Margalida.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mol·luscs
Poble
Artà
Camp Semàntic
Amor, aràcnics, cucs i mol·luscs, Desig, Festeig, Insectes, La casa, Marins, Sentiments, valors i actituds de l'individu
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
21
Volum
II
Núm de pàgina
4
Altres cançons relacionades
Estimat, ausent de vós,
ningú del món me consola.
Me’n pren com la rossinyola,
que, com està tota sola,
canta trist i piadós.
Que de pena pas, i call,
separada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
que crema davall davall.
Que de pena pas, i call,
departada de mon bé!
Me'n pren com lo formiguer
a poca llenya que té.
Tradicionari de Mallorca
