Una mata escrita hi ha,
escrita de Sant Ramon;
i, si voleu sebre a on,
a’s carreró de Meià.
Plorava! Saps que plorava!
I no tenia consol,
perque veia que es reol,
sense fer vent, s’engronsava.
Comare, es bé no se muda
en posar-lo vertader;
però es vostro és més lleuger
que fuieta de noguer
fuia de poll menuda.