El meu cor diu que t’adora
i diu que no té consol.
Na Pou, per un tros de bou,
s’és vestida de senyora.
Si es moixet clapat sortia,
pelat el te tornaré.
De sa pell en poràs fer
un rebosillo a sa fia.
Tu t’avanes perque tens
de fadrins molts de favors.
Que ho serà, de venturós,
aquell qui no hi serà a temps!