Dins Solleric habitau
i jo disn Sa Socorrada.
Quina pena tan sobrada,
estimat meu, que me dau!

N’hi ha que just deixen plors,
i ell va deixar alegria:
bons fideus per a migdia,
i p’es vespre carn i arròs.

Sempre ets estada atrevida
i fluixa d’enteniment.
Si t’he parlat malament,
cara de sol resplandent,
tu me daves sa seguida.