Valldemossa per a mi n’és una avall emmurtada: és veritat que hi som nada, però no hi desig morir.
Valldemossa
Trista estic com veig lo dia; no gos a pensar en la nit, com veig que privat estic de vós qui sou ma alegria.
En Pelat i na Pelada sempre van ben encollats; pareixen enamorats que comencen s’escarada.
Sa més petita d’aquí és sa que m’agrada més; d’aquí a un any i no més l’he de venir a devertir.
