Jo voldria esser oronella
a s’entrada de s’estiu,
i me’n ‘niria a fer es niu
dalt sa finestra d’Hortella.

No em tornaré enamorar
d’homo que bast a sa mida:
dos enamorats tenia,
es més curros de la vila,
i a servir al Rei han d’anar.

Tan ditxós me trob, garrida,
estant an el teu costat,
com un mort que està enterrat,
que Déu ja l’ha judicat
i li torna donar vida.