La cantinera plora
perque no té diners;
jo li donaré un cèntim
i no plorarà més.
A la mon-tirirí, tiririrí!
Sa meva amor vertadera
no hi ha pintor que la pint.
Jo voldria esser s’aiguera
d’es segadors de Son Quint.
Fonoi dolç i fonoi agre,
fonoi de la gran dissort;
i en tenc una corterada,
dos-cents cortons i un hort.