Roseta, vénc a dir-tè
si em voldràs admetre, encara;
perque, si no me vols ara,
tot sol les hauré d’haver.
Un temps, en encontrar-mós,
en teníem per una hora,
i ara, que són d’enfora,
garrida, aquelles amors!
Jo visc a un puig pelat
de quatre mates i pins,
cegues, perdius, sebetlins
i qualque mussol mesclat.