Vaig seguir p’es regueró
per on s’aigo se n’anava
i vaig veure s’hortolana
qui rentava es gonelló.
Amb sos modos d’anar d’ella,
vaig veure que era hortolana:
es davantal d’endiana
i curteta de gonella.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Hortolans
Artà
1303
II
Es segar vol anar-hí
amb s’esquena ben trempada
i sa fauç ben esmolada
i tot lo dia esser-hí.
Una jovençana i bella
va sentir un pet rument.
Li donaren entenent
que l’havien fet per ella.
A ca’s Batle se’n va anar
carregada de malícia:
-Senyor Batle, feis justícia:
que aturin es petejar.-
Es batle li diu: -Grossera,
veiam com l’aturaràs!
’No ser que posis es nas
en es forat de darrere!
Des que t’he deixat, amor,
no som tenguda alegria
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.