Com Adam va haver pecat,
el Pare Etern li va dir:
“Surt del preciós jardí
a on t’havia posat;
i ara estaràs obligat
a tots es trebais sofrir,
i llavonses a morir,
que és un dolor molt pesat”.

Si jo tenia, mirau
una manya com sa vostra,
vos tornaria resposta
aquí on me demanau.

D’al•lotes en tenc de més;
i vós, careta de sol,
que em podríeu dar consol,
sou sa qui em feis penar més.