Voldria que el qui n’és causa,
que jo n’he mudat l’intent,
que perdés s’enteniment,
es sentits i sa paraula.
Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!
Estimat, pena em donau,
o a lo menos, cativeri;
jo volria esser a s’imperi
mon bé, d’on estudiau.