Se pensava s’estimat
que em moriria d’amor,
i jo qui amb so cor traïdor
mai li deia veritat.
Ja pot estar descansat,
que no aniré a cercar-ló.

No el voldria teixidor
ni sastre ni sabater:
una dona sempre té
de sa malura calor.

La força es camí m’obliga
a guardar per tu es secret.
Lo meu cor tenc tan estret
que s’ofega de fatiga.