En Remirat se pentina
es cabeis de dos en dos
per aquell clavell hermós
que hi ha a ca Na Caramina.

Quan era petit, guardava
una rosa a un jardí,
i ara, com he estat fadrí,
que l’he volguda coir,
ja la m’han ’guda robada.

L’amo, vós me dau renyina
perque no guard es porcs bé;
vós ja em deis lo que he de fer,
però se soldada és prima.