-Vós llaurau voltant voltant.
-Hi llaur perque m’hi cau bé.
per adreçar es sementer,
si preteniu, hala envant!
-Mon germà, a poc a poc,
¿Que no veis que som xuieta?
Si haguésseu de canar veta,
ja mos veuríem de prop.
-Si voleu passar, passau,
que jo no vaig de cançons.
Som més capaç de canar
veta, que vós fer seions.
Un corb i una moixeta
s’enfilaven per un pi.
En Mateu Valla va dir,
quan va treure es bolletí:
-Adiós, Polonieta!
Oh mares que teniu fies,
alerta les heu d’anar:
de cent, noranta n’hi ha
que, quan parlen de casar,
ja són estades novies.