Una mosca vironera
venia sucre esponjat,
i una beia amb un xorrac
’faitava una cadernera
com un gall enmig de s’era
qui feia batre un llimac.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Humorístiques
Sóller
355
II
Es sol surt i fa sa via
i en es ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
A les fosques i en repòs
me poses quan me festeges;
m’estimes p’es meu bon cos,
me trepitges i em poteges,
emperò sempre te gos.
El vi.
Si vols venir, ja vendràs;
conversaràs amb mu mare,
i jo t’assegur des d’ara
que no te’n penediràs.