Com ve que he de berenar,
que tenc orde d’es majors,
amor, mil pics pens en vós,
que em causau tants de dolors
que no em fa profit es menjar.
Dóna’m sa mà, estimat meu,
es braç i es cos també,
que jo per tu deixaré
mu mareta, i no em sap greu.
Allà a s’hostal d’En Viudango
vaig deixar mos pensaments;
una jaia sense dents
volia ballar es fandango.