Una guarda d’estornells que pugen p’es Barracar i no són per donar pa a una gàbia d’aucells.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Barracar
Sant Joan
50
III
De gararanys en es sol ella no se n’agradava, i ara, des que és casada, en menja tants com ne vol.
En Pere s’eixanca davant es covo d’es peix: -Tirè, pesa’n un poc més que encara veig una blanca.
Polòni’ quan tu seràs a a Son Pou majoraleta, si hi vaig per una gerreta d’aigo, ¿que no la’m daràs?
