Sou com la mata porrera,
que no fa fruit, sinó pols:
donau esperança a molts
i amb pocs teniu la quimera.

A Son Metler ja no deixa
que no hi haja de tot bé,
també hi ha un garrover
carregat de pans de xeixa.

A la una, em demanaren;
a les dues, va vaig dir “sí”;
a les tres me publicaren;
a les quatre, me casí
i a les cinc ja vaig tenir
infants qui pa em demanaven.