¿Que n’estaríeu contenta
que vos privassen, a vós?
Aquest clavellet hermós
no el tendreu en mando sempre!
Margalida, adiós;
jo et vull dar la despedida;
estoja’m una cadira
quan mos morirem tots dos.
Ja tornaràs quan voldràs,
que de mi ja tens l’honor.
Sabràs que he mudat s’amor
en un punt d’ocasió
que rallar amb mi vol compàs.