Si em ’gués de tornar casar,
creu-me que m’hi miraria;
que sa dona que tenia,
per anar de galania,
me venia sa farina
i qualque vegada es pa.

Un casament de bordell
molta volta causa plors.
Si voleu sang d’es meu cos,
duis ganivet i ribell
i taiareu carn i pell
fins que arribeu a s’os.

Tot lo dia sent cridar:
-Mu mare, mu mare mia!-
Qui la té no la coneix,
i qui la perd, la sospira.