Una fadrina no sap
lo bé que n’està amb sa mare,
i com ve que ja és casada,
li donen qualque atupada
i qualque barret sobrat.
I si sa mareta ho sap,
se n’hi va tota enfadada
i diu:-Cara de tros d’ase!
Jo no la’m ’via mirada,
¿i tu ja li has pegat?
-Ella m’ha romput un plat
i una gerra que ha esbrocada!
I un frare qui és passat
li ha donat una mirada.
Aquest cop que li he pegat,
ara veig que l’hauré errada.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Llucmajor
2209
III
Es Divendres Sant vendreu
a Ciutat, i jo hi seré:
si veniu, jo miraré
a devers sa Porta arreu.
Per ventura me veureu
a traça de Mercader.
Tonina-Aina, amb alegria
rebràs de sa meva mà
comandacions que hi ha
d’un jove que ausent està
de sa teva companyia.
Encara que haja mudat
de la vila a fora vila,
no desconfieu, garrida:
jo seré vostro criat.