Una fadrina a son temps, com és jove, se regala; com és veia, abaixa s’ala i la rossega p’es fems.
Joventut
Sant Joan
A Ciutat éreu ahir, bona amor, i no us vaig veure; ja podeu pensar i creure de tristor si en vaig tenir!
Un moscard qui no té dents se voldrà riure de mi: sempre diu “cosí, cosí”, i jo no tenc tals parents.
En Menut amb so fauçó segava com un al•lot i se’n duia amb cada cop la mitat de mig quartó.
