Manya mai n’he tengut poca
i dir-te vui, amb raó,
que faç s’obligació
en tot lo que me pertoca.

Vostra mare es deu pensar
que, si amb mi us heu casada,
que no tendré, estimada,
remei, per donar-vos pa.
Jo m’oblig d’anar a captar
sols per no veure-us estar
en el món desconsolada.

Escoltau aqueixa llavi,
que sabeu que va de fuit!
Jo tenc un sac que no és buit,
de com feren es bescuit
de ses noces de mon avi.