Comandacions, mon bé,
no vos ne gos enviar,
perquè vos soleu burlar
de ma persona, i jo ho sé.

–No sé com t’he de pagar
tots es favors que me fas:
fé de mi lo que voldràs;
sempre estic a ton manar.
–Si estaves a mon manar,
no te’n ‘niries anit,
perque et desig per marit
tant com te puguis pensar.

Voldria que, en pensar en mi,
que perdesses sa memori’,
i ses cames en venir,
i sa vista i que no hi vesses.
Jo no sé què més dir-lí:
que te’n dugués el dimoni!