Una dona llarga i prima, ara va de bo;
prima com un bacallà, ara va de bo, ara va de bo,
passejava per la vila, ara va de bo.
-Caragols, ¿qui en vol comprar? –Ara va de bo, que de bo va!
-¿A quant les voleu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
-Mal vos caigués sa senaia i no la pugueu aixecar!-
Com va voltar cantó, sa senaia trabucà.
Un geperut qui passava la hi va ajudar a aixecar.
-¿A quant les veneu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
¿Què és això que duis darrere? –An això deixau-ho estar.
Això és una lledriola que no la puc encantar.
Més informació
Classificació
Burles i astúcies
Poble
Santa Margalida
Rima
Assonant
Altres cançons relacionades
Un temps, com era bergant,
segava amb bergantellotes,
i me deien cada instant :
-Ah, Tòfol -, i jo: -Ah, al•lotes!-
Fèiem unes falcadotes,
pareixien de gegant.
Unes hores no em pensava
que es voler fes tant de mal!
Sa prenda més principal
que tenia, m’ha deixada.
Dins poc temps seré enterrada
per amor, i ja ho diran.
Ets àngels del cel veuran
quan jo estaré ajonoiada
dins sa fossa i sepultada
per mor s’estrella coral.
Madona, si ho feis així,
de ningú vos queixareu;
sols que un parei d’ous mos deu
ja vos fareu recibir;
si an es ball voleu venir,
ses fies hi menareu.
Tradicionari de Mallorca
