Una dona llarga i prima, ara va de bo;
prima com un bacallà, ara va de bo, ara va de bo,
passejava per la vila, ara va de bo.
-Caragols, ¿qui en vol comprar? –Ara va de bo, que de bo va!
-¿A quant les voleu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
-Mal vos caigués sa senaia i no la pugueu aixecar!-
Com va voltar cantó, sa senaia trabucà.
Un geperut qui passava la hi va ajudar a aixecar.
-¿A quant les veneu, madona? –A cinc van, a mesurar.
-¿Les me voleu donar a quatre? –A quatre no els hi puc dar.
¿Què és això que duis darrere? –An això deixau-ho estar.
Això és una lledriola que no la puc encantar.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Burles i astúcies
Poble
Santa Margalida
Rima
Assonant
Núm de glosa
8
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Ataca, ataca, Rubí,
ataca amb ses dues mans,
que lo que diuen es grans
es petits no ho poren dir.
En veure fadrí lleial,
sang del meu cor li daria;
però si em va amb traidoria,
de sa meva mà rebria
una ferida mortal.
No me pegueu, mu mareta,
per amor de Déu del cel.
Si he rompuda sa gerreta,
ja la’m pagarà En Miquel.
Tradicionari de Mallorca
