Una dona convidà tres fadrins a menjar coques; no les s’acabaren totes: de set, una en quedà.
Convidats. Hostes. Obsequis
Artà
An el sol robau claror i a sa lluna sa tesa; an el noble, la noblesa, i a la neu la blancor.
Aigo de brotes de murta m’haurà de fer s’estimada: jo tenc s’esquena xapada de segar civada curta.
Vos ho dic sense malíci’; no vos heu d’agraviar: sa qui no s’estrenyerà, es cos li prendrà mal vici.
