Saps que estava de millor,
amor, quan no et coneixia!
Jo menjava i bevia
i vivia amb alegria,
i ara visc amb tristor.

Si n’eres tan falaguera
p’es rostoi espigolar
com p’es fandango ballar,
tendries feina geugera.

Tenc s’escopeta parada
i no sé si farà tro.
Lo que em dóna pena a jo,
que hi ha més redols que cor
i la gent ja està cansada.