Ja sé que n’heu dit, amor,
que no em vendreu a fer nosa;
vos heu picat d’una cosa
que no ho val s’aixecar-hó.
Una barra tota d’or,
que en deu valer, de diners!
I jo en pagaria més,
Margalida, del teu cor.
Dins es clot de Puigpunyent
hi tenc la vida tancada
i llavò s’enamorada
des que d’ella estic ausent.