A quinze anys vaig començar
a festejar N’Ainès Pura,
i amb sa seva calentura
me fé perdre s’andadura,
es trot i es caminar.
Si jo te sent publicar
es temps que fadrí seré,
de sa pena que tendré
sa terra tremolarà.
Si a mi per conseis véns
per hortalissa acertada,
du sa terra ben conrada;
no hi plangues aigo ni fems.