Aquest camí de Ciutat
el tenc d’arribar a enfondir:
aquest amor no té fi,
que he posada amb En Bernat!
Si es meu rallar gust no et dóna,
tir ses paraules al vol.
Alça ets uis i mira es sol;
veuràs un molí que mol,
consemblant a ta persona
per compte teu, i fa estona
que camp així com Déu vol.
La coca de marihuana
fa joves als vells d’Artà
que varen alucinar
fins que acabaren la gana.
Els porcs els veien amb llana,
camilles amb moviment,
qualcun amb el so potent,
l’altre sense cloure boca.
Per una estona la coca
se’n va du l’enteniment
Amb tantes barbaritats
De política sarenca
veig polítics afuats
engulint coca artanenca.